dimecres, 19 d’agost del 2009

Una nit d'estiu


En realitat no tinc res a dir. Res d'especial, vull dir.
És la situació el que em resulta divertit i estimulant, doncs en aquests moments estic sota un pi, còmodament assegut a una cadira de lona, en el relaxat ambient d'un acampament.
Temps endarrere menystenia aquests indrets i no tot el que inclouen em sembla suggestiu o estètic, però carambes! he descobert que un s'hi pot arribar a trobar tant de bé!.
Som quatre (més el gos) i en aquests mateixos moments no sabria dir on estan els altres. I són les 23:14!.
El moment de no fer res, pensar o ni tan sols això. Deixar-te portar. Que agradable!.
No m'importa què està passant a la feina, és igual si el terra està ple de brutícia, no estic atent a si els menuts ja han fet els deures, el gos es rasca i no corro a veure si te una paparra, ... Mira, ara ha arribat la Di. Obrirem unes cerveses i petarem la xerrada fins que la son ens arrossegui a estirar-nos!.