dijous, 17 de desembre de 2009

A L'Eulàlia

Tenia llavors 18 anys recent complerts, arribava a Barcelona ple d'il·lusió, anava a viure amb la meva germana! sols, en el que llavors em va semblar un magnífic estudi al barri de Sants.
Era una fantàstica aventura i ben cert que no em va decebre.
Les experiències vivides durant aquells primers anys a la gran ciutat em van marcar per sempre, recordo fins el darrer detall: del barri, els veïns, el bars que freqüentàvem, la uni, els amics... i de manera especial les llargues xerrades amb l'Eulàlia.
Potser no n'és del tot conscient del molt que va representar per mi que m'acollís, que m'ensenyés, que em cuidés.
Entre moltes altres coses, que seria llarguíssim d'explicar, em va encomanar l'amor a la cançó de protesta, aquella que deia allò que molts pensaven i no s'atrevien , per raons evidents, a dir en veu alta. Els sentiments d'impotència, de tristor i de ràbia. El desig d'una llibertat que no es tenia. Quilapaium, Calchaquis, Víctor Jara, Violeta Parra, Paco Hernández, Lluís Llach,Víctor Manuel,...
Coincideix en que fa pocs dies, arrel dels funerals honorífics de Víctor Jara, vaig recuperar el seu so a través d'aquest fantàstic mitjà que és Internet. En pocs segons tenia la gravació d'una de les seves cançons més belles.
Així doncs, en honor a la meva germana i ha tot el que va fer i ha fet al llarg dels anys per a mi -sense que això sigui, sortosament, una excepció, doncs si tres germanes tinc, tres tresors compto-. Us deixo amb Víctor Jara i la seva cançó Te recuerdo Amanda.

3 comentaris:

Arda ha dit...

Ah els records!.
Tant de bo, alguns es podessin "embotellar" i guardar per sempre.
Com un valuós perfum.
I com que segons els bons perfumistes, s'haurien de guardar en un lloc fosc i amb l'ampolla ben plena.....doncs, vet ho aquí, que no es tan diferent, guardar un perfum o un record!.
Una abraçada milers de petons.

mon-elizabeth ha dit...

Hola,hola,hola sort que m´inclous en els teus tresors perquè quan he començat a llegir he tingút una punxadeta de gelosia a la panxa.

I saps perquè ja no la tinc? perque jo tambè com tu tinc tres tresosrs de germans. apa!

On es el meu corrector de català al Mac? joderrrrrrrr

Unknown ha dit...

Soc feliç d’haver format part de l’inici de la teva vida independent i haver-hi influït una mica, es un petit tresor que ens pertany nomes a tu i a mi.
Gracies per això i moltes altres coses.
Eulàlia