Un conte improvitzat

Aquest és el conte improvisat que em va demanar el meu fill Pau.
Si ets molt adult, d'edat o de ment, probablement no t'interessarà.
Jo m'ho vaig passar molt bé. Una idea, sense un argument clar i endavant!, a veure què surt!.
Per tots vosaltres, el conte del rellotge de paret.
Per cert, està en castellà. Era un altre dels requisits.

Somriure

Ahir a la tarda, en arribar a casa, em vares rebre amb un somriure.
I durant tota la tarda em vares obsequiar amb molts somriures. I van passar les hores, entre somriures. I va arribar la nit i et vaig dir que tenia una reunió i em vares acomiadar amb un somriure. I vaig tornar, ja era tard. Estaves mig dormida arraulida al sofà, amb la televisió posada i el teu interès lluny. I em vaig seure al teu costat i et vas girar.... amb un somriure.
I era tard. Vam anar al llit,calia descansar per afrontar un nou dia, i entre llençols em vares regalar... tot un món de somriures.
I ja avui, de bon matí, em despertar, el primer que he vist ha estat el teu somriure. I en marxar, quan t’he anat a dir –que tinguis un bon dia!- tu m’has respòs amb un peto i amb un somriure.