dimecres, 8 de setembre del 2010

Ha nascut la Daniela


Vaig tenir la immensa sort de conèixer el Carlos.
Un noi vital, despert, curiós de la vida. Alhora, un noi marcat per una cruel malaltia, que finalment, el va dur a la mort.
Va ser una lluita ferotge que molts varem poder seguir, gairebé dia a dia, a través de les seves paraules escrites al seu blog. Sense pudor, ens va anar narrant el que passava, i el que per ell suposava tot allò.
Ens demanava repetidament que fóssim al seu costat. Als que coneixia personalment o a qualsevol que passés pel seu blog. Ens demanava que reméssim amb força en aquell mar brau, que l'ajudéssim a dur a port el seu vaixell. Tots érem grumets, ell el capità.
Fórem els seus mariners entregats i fidels.
Jo, com molts d'altres, em vaig sentir fascinat per aquell home tan valent. I em sento molt feliç per haver tingut la sort de coneixe'l.
En el moment de la seva dissortada mort em vaig sentir desolat. Encara ara em pregunto, com una persona, a la que no he vist mai, de la que sols he llegit la seves reflexions en una pantalla, reflexions marcades a més per un moment tan difícil, va poder entrar a la meva vida amb tanta força. Com es que porto la seva empremta tan marcada en el meu record i en el meu present.
I avui he sabut, a través del mateix blog, que continua l'Ana, la seva esposa, que ha tingut una filla seva, la Daniela.
Ha sigut una enorme emoció reviure alhora aquell desig que expressaven, de ser pares, i saber d'aquest naixement. He rellegit les darreres entrades, de profundes i contrastades emocions, que valen molt la pena.
Em sento molt feliç per ells i no puc evitar sentir certa eufòria. És com si amb aquest naixement haguessin burlat la mort.
Penso que la vida és dura sovint, que ens sentim sols, que ens guanyen les pors, però que en els moments en que l'amor i l'esperança es fan presents, ja res importa, ja res és de témer. Sols sentir-los intensament i viure.

Per si voleu coneixer al Carlos, l'Ana i la Daniela, teniu l'adreça del seu blog en el primer lloc dels meus recomanats.

dijous, 20 de maig del 2010

Manifest per l'independentisme

Vull fer-me ressò del "Manifest a favor d'una conferència nacional del sobiranisme" amb el que em sento totalment identificat.

"Des de la Primera República, totes les temptatives de buscar una estructuració de l'Estat espanyol que accepti l'autogovern de Catalunya i asseguri la perdurabilitat de la identitat catalana han resultat fallides. I l'aplicació durant un quart de segle de l'Estatut del 1979 i els gairebé quatre anys de vigència de l'Estatut del 2006 demostren, a parer nostre, que tal com és avui el món i tal com ha evolucionat la nostra societat, l'estancament en l'autonomisme conduiria lentament però inexorablement al declivi industrial, l'empobriment de les classes populars i la definitiva espanyolització cultural i lingüística del nostre país. És a dir, significaria per a la nació catalana l'acceptació tàcita d'una mort dolça.

Tampoc no creiem que es pugui dipositar cap esperança en una fórmula de tipus federal. Pràcticament no hi ha federalistes a Espanya i els pocs que se'n diuen, a l'hora de la veritat, tampoc no acceptarien la solució singular que l'especifitat catalana requereix.

Respectem profundament l'opinió dels que discrepin del nostre punt de vista, però per a nosaltres, perquè Catalunya sobrevisqui com a nació, és indispensable que en el termini més breu possible es construeixi pacíficament, per via de referèndum, en un Estat independent integrat directament en la Unió Europea. I només aleshores, alliberada per fi de l'espoli fiscal, Catalunya podria esdevenir un país modern, pròsper i socialment avançat.

No hi ha temps a perdre i les eleccions del proper novembre podrien permetre fer un pas endavant cap aquest objectiu. Per això, els sota signants, allunyats de la política activa i sense cap ambició de poder o de càrrecs, fem una crida a tots els grups, moviments, partits, associacions i plataformes independentistes perquè es posin d'acord per presentar una candidatura transversal, equilibrada i unitària, que motivi els abstencionistes i porti al Parlament un estol de diputats que, sense renunciar a les seves personals ideologies, es comprometin a treballar units, per prioritzar en tot moment l'objectiu de la independència.

La celebració d'una conferència unitària per a la independència, amb la participació activa i equilibrada de membres acreditats de plataformes i associacions sobiranistes, i dels impulsors de les consultes populars, podria ser el camí per arribar a aquesta candidatura de consens. Sabem que no és fàcil superar les legítimes diferències existents, però creiem que val la pena d'intentar-ho, perquè estem convençuts que, amb la unitat, la independència és possible. I és l'única solució que permet resoldre definitivament el problema entre Catalunya i Espanya. I establir els fonaments d'una convivència justa, digna i en peu d'igualtat."

Barcelona, 12 d'abril del 2010

Si en voleu saber més, podeu accedir a aquest blog: http://www.reagrupament.cat/novaweb/content/view/1864/38/