Tenia llavors 18 anys recent complerts, arribava a Barcelona ple d'il·lusió, anava a viure amb la meva germana! sols, en el que llavors em va semblar un magnífic estudi al barri de Sants.
Era una fantàstica aventura i ben cert que no em va decebre.
Les experiències viscudes durant aquells primers anys a la gran ciutat em van marcar per sempre. Recordo fins el darrer detall: del barri, els veïns, el bars que freqüentàvem, la uni, els amics... i de manera especial les llargues xerrades amb l'Eulàlia.
Potser no n'és del tot conscient del molt que va representar per mi que m'acollís, que m'ensenyés, que em cuidés.
Entre moltes altres coses, que seria llarguíssim d'explicar, em va encomanar l'amor a la cançó protesta, aquella que deia allò que molts pensaven i no s'atrevien, per raons evidents, a dir en veu alta. Els sentiments d'impotència, de tristor i de ràbia. El desig d'una llibertat que no es tenia. Quilapaium, Calchaquis, Víctor Jara, Violeta Parra, Paco Hernández, Lluís Llach,Víctor Manuel,...
Coincideix en que fa pocs dies, arrel dels funerals honorífics de Víctor Jara, vaig recuperar el seu so a través d'aquest fantàstic mitjà que és Internet. En pocs segons tenia la gravació d'una de les seves cançons més belles: Te recuerdo Amanda.
Si no la coneixeu o fa molt temps que no l'escolteu us recomano que la recupereu, per uns minuts gaudireu de la seva bellesa.
dijous, 17 de desembre del 2009
Subscriure's a:
Missatges (Atom)