dimecres, 18 de novembre del 2009

La deseducació

Vull fer una súplica: deixem de deseducar els nostres infants.
Aquest matí he passejat pel parc de sota de casa, he trobat moltes brosses que estaven trencades, d'altres bolcades expressament deixant el seu torrent de deixalles escampades per damunt de l'herba fresca. Quin lleig contrast!.
Després m'he creuat amb un senyor que devia anar cap a la feina, l'he saludat perquè, a aquella hora -poc després de les 7h- al parc no hi ha gaire gent i sembla que be de gust ser més atent i amable. Doncs no!, tan sols m'ha mirat com si fos un perill aparegut de sobte.
He seguit per la fleca, molt ben atès, -menys mal- i cap a casa.
En sortir amb el cotxe de l'aparcament un noi amb un patí quasi atropella un avi. Aquest li ha dit que anés amb més de compte, doncs ell anava per l'acera. La resposta no s0ha fet esperar i li ha regalat un parell d'improperis que m'han accelerat el pols i les ganes de sang. Atenció! m'he dit. que així no arreglarem res! i l'he deixat marxar amb la mirada fera.
A l'entrada de l'hospital un nen, que esperava potser ser visitat -o visitava, tan dona-, es dedicava a llençar gots usats pel terra mentre els seus progenitors es discutien. Li he dit, amablement i en català que no ho fes més. A aparegut de sobte el que semblava el pare i sense dir-me res s'ha emportat el nen d'una revolada. Quan acabava el passadís he mirat enrera. El nen tornava a llençar els gots per terra i els pares ni discutien ni feien res, sols s'ho miraven.
Ha estat casualitat, d'altres dies visc inicis molt millors, però de fa temps que em preocupa moltes coses que veig i que m'expliquen de comportaments de persones, sovint molt joves. Coincidint amb això he trobat una pel·lícula que tenia guardada de fa temps i que segons tinc entès va rebre un premi. I lliga força i us la recomano. És molt curta.
Fa pocs dies escoltava algú explicant, en un programa de ràdio, que els nens tenen una de les seves més importants fonts d'informació en la conducta i en les paraules que veuen, escolten i senten durant els àpats familiars.
Recordeu-vos-en! i feu de cada minut del dia, un bonic àpat de bones maneres.

2 comentaris:

Arda ha dit...

Es tan llastimosament cert el que escrius!. Hi ha tantes persones dedicades a "deseducar"....
No podem callar i veure impotents com s'estén com una taca d'oli, la mala educació, l'in-civisme, la falta de respecte.....
Posarem el nostre "granet de sorra"
i si som molts, es pot convertir en un "gra al cul" dels intolerants, mal-educats i incívics.

mon-elizabeth ha dit...

Presenciar coses que no ens agraden sovinteja massa i crec que tenim tot el dret i segur el deure de insistir en el nostre somriure, en el bon dia encara que no ens el tornin, en recollir la llauna que altres deixen al mig del camí i sobretot influir en els que tenim a la vora perquè siguin portadors de bones maneres i de humanitat.
El missatge del vídeo es impressionant, tant de bo arribi a molta gent.
Un peto