Ja veus que n'és d'absurd, un món ple d'agressions al medi ambient i jo que m'he entestat en recollir les ampolles de plàstic de la feina. Si, ho heu llegit bé, he posat una caixa de cartró (que penso portar a reciclar quan sigui menester) al costat de la porta de sortida perquè els companys hi llencin les ampolles de plàstics buides. Un parell de cops per setmana les recullo, fora d'hores de feina, que no sigui dit, i les porto a un contenidor per plàstic.

No us ho perdeu, on treballo, un dia qualsevol podem superar les 2000 persones. I no hi recollida selectiva de plàstic!. I si hi és, jo no l'he trobat. Consti que l'he buscat a propòsit.
Si fem quatre números veureu perquè penso que val la pena. Cada setmana, amb les dues bosses, recullo una mitja de 50 ampolles. Al meu departament som unes 30 persones, que no ho recullo de tot el centre eh!, què us penseu?. Això vol dir que a l'any, eliminant les quatre setmanes de vacances i un parell més de Nadal i pasqua, per ser generós, puc arribar a recollir unes 2.300 ampolles. Potser si que val la pena! Inclòs podria convocar, des d'aquest mateix bloc, a tots aquells i aquelles que tinguin sensibilitat pel tema del reciclatge i que vegin, astorats, que als seus llocs de treball no es fa res per permetre l'ús d'aquestes bones pràctiques, que m'imitin i posin, al costat de la porta de sortida, una caixa de cartró on els companys i companyes puguin dipositar les seves ampolles de plàstic buides. Veureu que bé us sentiu quan en porteu recollides unes centenes!

A més, al aclucar-te tantes vegades i prémer fortament el plàstic enforteixes els malucs, els dorsals, la panxa, els bíceps...

Creieu que hi ha d'haver un altre perquè? Potser és que em va influir molt la lectura de “L'home que plantava arbres” de Jean Giono. I encara sóc dels que creu, que amb un petit esforç de fem cadascú, tenim grans fites al nostre abast.