Una notícia que llegia ahir al diari 20Minutos amb una fotografia on es veia un tros de platja,i en un primer terme, el cos de dues nenes gitanes mortes ofegades. Al fons, dos banyistes assentats damunt les seves tovalloles contemplant el succeït amb aparent fredor. Els comentaris de l'article no deixaven lloc al dubte, escàndol per la reacció dels banyistes front un succés tant trist. Sensacionalisme o realitat?, tan se val, tampoc ens descobriran ara el que sabem que passa sovint, la ignorància pel patiment aliè, la insolidaritat, la manca d'empatia, el veuer-ho tot com si es tractés d'un serial (quin mal que fan aquests productes avui bàsicament televisius, ahir radiofònics.
Potser a aquests banyistes els va molestar que aquestes nenes haguessin escollit aquella platja per morir ofegades? potser pensaven que si no tenien un altre lloc millor per anar a morir?...
No podem fer cap retret a aquestes persones que no ens fem abans a nosaltres mateixos. Massa sovint ens mirem la desgràcia aliena assentats còmodament als nostres sofàs.
Aquesta vegada, en comptes de negrets que venien de l'àfrica, ai pobrets, han estat dues nenes gitanes. Ai pobretes. Berlusconi, dues menys!.
Jo, diumenge, passaré per donar una almoina a unes nenes romaneses que solen estar davant l'església de Sant Esteve i em sentiré molt millor. Compraré la meva bona consciènia. Ai pobret.
Ai, pobretes!.
Ai, pobre món!.