Korfbal

Korfbal, un esport que desconeixia fins fa un parell de dies. Me’n ha parlat una companya de la feina i ho ha fet amb tal entusiasme que he pensat que valia la pena investigar. Gràcies L.!.

D’aquesta investigació googleiana n’he obtingut l’origen, que és holandès. Ep! Això promet, els turistes d’aquesta nacionalitat sempre m’han semblat dels més educats. En general, clar està, però amb una clara avantatge enfront altres nacionalitats que, com aquests, ens envaeixen estiu rere estiu amb el nostre interessat beneplàcit.

A la història recent del nostre país tenim grans personalitats que provenien d’aquelles terres: Cruyff, Koeman, Rijkaard,… i un munt més que no venen al cas, que en són molts i segurament no sols futbolistes –aquí faria un incís perquè tan Cruyff com Rijkaard em semblen quelcom més que homes del món del futbol, però se’m faria llarg i ho deixarem per un altre jorn-, però com que estem parlant d’un esport, m’ha semblat més escaient.

Seguim. Cada equip –n’hi ha dos, en això és poc original- està format per 8 jugadors, 4 homes, nois, nens i quatre dones, noies, nenes,... que han d’encistellar una pilota (!!). No pot ser, un segon, que ho consulto de nou al Dr. Google...

Confirmat! Estic tant sorprès que no se com seguir, diria més, estic en ple atac d’entusiasme!. Us explico immediatament el perquè, te a veure amb la resta de normes que acabo de llegir.

Tal com us deia, es tracta d’encistellar una pilota a 3,5 metres! caram, això és més o menys mig metre més que en el basquet de debò – dic de debò perquè a la cistella del parc de sota de casa ja us dic jo que no hi ha tanta alçada-. I la cistella està sola, sense més protecció que el pal que la subjecte des del terra i que presenta certa flexibilitat!. Interessant...

Els jugadors poden intentar encistellar... des de qualsevol banda!. Poden encerclar-la tot fent una sardana, estudiar els seus contorns abans del tir, encisar-la executant un precís ball de galant o de galana.

I per això cal col·laborar, fer-ho entre tots. Es cultiva el joc en equip, doncs no es permet passejar la pilota com si fos de propietat privada i cal passar-la per avançar vers la victòria. Sense donar empentes! El cos a cos està prohibit, són l’agilitat i la destresa les virtuts a premiar. I no es permet que un fornit mascle de dos metres defensi per impedir el joc a una jove i fràgil donzella de metre seixanta. Fabulós!. Definitivament, aquest és el meu esport preferit!.

Però no acaben aquí les bones noves. Catalunya te federació de Korfbal reconeguda internacionalment des del 1997. Visca la Federació Catalana de Korfbal lliure!!... disculpeu, m’he encegat per un instant.

No us sembla encantador?. És talment com un somni fet realitat. S’han acabat les escomeses i el sexisme primitiu. Visca el Korfbal!, visca els holandesos!.