dijous, 9 d’octubre del 2008

Somriure


Ahir a la tarda, en arribar a casa, em vares rebre amb un somriure.
I durant tota la tarda em vares obsequiar amb molts somriures. I van passar les hores, entre somriures. I va arribar la nit i et vaig dir que tenia una reunió i em vares acomiadar amb un somriure. I vaig tornar, ja era tard. Estaves mig dormida arraulida al sofà, amb la televisió posada i el teu interès lluny. I em vaig seure al teu costat i et vas girar.... amb un somriure.
I era tard. Vam anar al llit,calia descansar per afrontar un nou dia, i entre llençols em vares regalar... tot un món de somriures.
I ja avui, de bon matí, em despertar, el primer que he vist ha estat el teu somriure. I en marxar, quan t’he anat a dir –que tinguis un bon dia!- tu m’has respòs amb un peto i amb un somriure.

1 comentari:

Arda ha dit...

I es un dels somriures mes bonics que hi ha, paraula!.
Perque te una cara bonica, uns ulls preciosos i .....es la mare dels meus "super-mega-guais" nebots!!.
I perqué segur que t'els mereixies, es clar!.