dimecres, 23 de juliol del 2008
Per tu, com dos peces que s’uneixen, endevinant el camí guiats pel desig, l’un vers l’altre, amb el batec de l’amor repicant al pit, amb l’alè del bes que cerca el seu destí.
Per tu, que demanes sexe quan cerques l’amor, que acarones amb els pits despertant tempestes de luxúria, que sempre em satisfàs però mai en tinc prou, perquè de l’elixir de la teva copa sempre em vull assedegat, sempre...
Per tu, que t’ho dit poc i per això ho escric, sense vergonya. Que no ho vull amagar, perquè em fas feliç, de tantes maneres... i també d’aquesta.
Per tu...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Sóc el Dimoni que cada matí t'arrossega a la perdició i et sedueix perquè no et llevis i arribis tard a la feina jeje...
ja cauràs a las meves urpes, ja
Preciós...no puc dir res més.
Publica un comentari a l'entrada